APOL·LO
Altre dels fills de Zeus és Apol·lo, déu sense equivalència romana, nascut junt a Àrtemis de la seua mare Leto, qui fugint de la ira de Hera, solament va trobar refugi per donar a llum en una illa flotant i estèril, anomenada després Delos, 'la brillant'. Tingué molts amors, així va pretendre a la nimfa Dafne, transformada en arbre de llorer just quan el déu estava a punt d'aconseguir-la; amb la mortal Corónide va tindre a Asclepi, déu de la medicina.
Era déu de la bellesa, de la llum, de la medicina, dels oracles, de l'art poètica (junt amb les Muses) i de la música. Se'l representava jove, portant un arc o un arpa en la mà i coronat amb llorers.
Entre els mites destaca el que conta cóm va matar amb fletxes a la serpent Pitó, per la qual cosa es va instal·lar a l'oracle de Delfos, el més conegut de l'Antiguitat.
ARTEMIS
Germana d'Apol·lo, va ser la Diana romana, el naixement de la qual ja hem relatat. És el model de la dóna esquerpa, dedicada sempre a la caça, que va guardar la seua virginitat. Era la personificació de la Lluna. En Roma, Diana era una deessa de la naturalesa, la fertilitat i el part abans d'identificar-se amb la deessa grega. Se la representava amb la túnica curta de caçador, armada amb un arc i fletxes, junt a una cérvola.
El mite fa d'ella una deessa venjativa i colèrica. Així, al gegant Orió, que la va intentar violar, el va matar amb un escorpió, i a Acteó, que l'havia vist nua, el va convertir en cérvol i va fer que sigués devorat pels seus propis gossos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada