6. HERA, DEMÈTER I HÈSTIA.

HERA

Hera és l'esposa de Zeus. En Roma es Juno. Mare de Ares (déu de la guerra), Hebe (deessa de la joventut), Ilítia (deessa dels parts) i Hefest, que va ser concebut sense intervenció masculina. Era la deessa protectora dels matrimoni i de la dona casada. En Roma era també protectora dels parts baix el apel·latiu de Lucina. Se la representava amb una diadema real al cap, vara de comandament en la mà i vestidures règies. Se li atribuïa el titot reial, la granada i l'il·liri.

Era considerada com una deessa gelosa i venjadora, i les seues intervencions en el mite estan relacionades sovint amb els seus intents per castigar i perseguir les amants del seu espòs i als fills haguts en aquestes relacions. Així, va obligar Heracles a realitzar els seus famosos dotze treballs al servici del seu cosí Euristeo; en altra ocasió va encomanar a Argos, monstre de cent ulls, que vigilara a Ío, que havia segut convertida en vaca. També va perseguir a Enees en el seu viatge a Italia, per la seua enemistat amb els troians després del episodi del Judici de Paris.

DEMÈTER

Demèter, la Ceres romana, filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, amb qui va concebre la seus única filla, Perséfone o Proserpina. Demèter és la deessa de la agricultura i el seu atribut principal es l'espiga.

El seu únic mite pràcticament és el que la presenta portant una torxa encesa en cada mà buscant a la seua filla per el món després de ser raptada aquesta per Hades, fet que ella ignorava. Aquesta llegenda conta com els déus arribaren a un acord perquè la jove raptada romangués una part del any (la tardor i l'hinvern) amb el seu espòs en el Hades i l'altra part ( la primavera i l'estiu) amb la seua mare en el cel. És una explicació mítica del cicle de les estacions.

HÈSTIA

Hestia era la deessa de la llar. A Roma fou anomenada Vesta. Era la filla gran de Cronos i Rea, i per tant, va ser la primera a ser devorada pel seu pare Cronos. Tot i ser desitjada per altres déus com Posidó i Apol·lo, Hèstia va jurar el seu vot de castedat per Zeus. Segons la tradició grega, Hèstia va ser la inventora de la construcció de cases i la protectora dels sentiments més íntims i profunds, i a més a més d'ella depenia que hi hagués harmonia tant en el matrimoni, com en les cases i les ciutats. Al cap dels anys va acabar portant l'harmonia arreu de l'univers.

Hi havia diversos temples arreu del territori grec en honor a Hèstia, on els ambaixadors estrangers hi trobaven asil i un lloc per retre culte als déus. Alguns dels santuaris dedicats a Hestia més famosos es troben a Atenes, Esparta i Olimpia. Quan alguna polis grega enviava expedicions per colonitzar noves terres, els seus integrants anaven al temple d'Hèstia més proper i hi encenien una torxa que s'havia de mantenir encesa fins a arribar al lloc adequat per fundar la colònia. Aquesta torxa simbolitzava la unió entre la nova colònia i la seva metròpoli. En el cas que s'apagués la torxa s'havia d'encendre mitjançant rituals sagrats en honor a la deessa verge.