8. ARES, HERMES I DIONIS.

ARES

Per la seua part Ares, el Mart romà, era fill de Zeus i Hera i germà de Hefest. Va tindre relacions amb Afrodita i amb dónes mortals. Era considerat déu de la guerra, sobre tot de la més sanguinària i cruel. Se'l representava armat (casc, llança i cuirassa) en un carro de guerra. Li acompanyaven Deimo i Fobo ( el Temor i el Terror).

Els atributs d'Ares eren el gos i el voltor, mentre que els de Mart eren el llop, el pardal fuster i la llança. La seua participació en el mite és freqüent. En la guerra de Troia el va ferir l'heroi Diomedes; també va ser capturat junt a Afrodita en la ret invisible, com ja hem contat.

Mart, a Roma, va ser pare dels fundadors de la ciutat, Ròmul i Rem. Va arribar a formar part junt a Júpiter i el déu Quirino d'una triada de déus que simbolitzava la primitiva societat indoeuropea; el rei sacerdot ( Júpiter), els guerrers ( Mart) i els camperols ( Quirino).

HERMES

Hermes, el Mercuri romà, era fill de Zeus i de la nimfa Maia. Es considerava pare dels Llars, déus de la casa. Era el missatger dels déus homes, mentre Iris és la de les deesses. Era també protector dels caminants i dels lladrons.

El Mercuri romà regia els comerços i les guanys que proporciona. Hermes també s'encarregava de portar les ànimes dels difunts fins el barquer Caront. Entre els seus atributs destaca les sandàlies alades, com viatger, i el caduceu, un bastó amb serpents, en relació a la seua activitat comercial.

En el mite destaca, perquè en el dia del seu naixement va robar el bestiar a Apol·lo. El mite també li atribuïx la invenció de la lira.

DIONIS

Dionis, conegut a Roma com Baco, era fill de Zeus i Sémele. La sua mare va caure fulminada d'un rellampeg de Zeus, però aquest, en el sext mes de gestació va extraure el seu fill de la mare i se'l va cosir en la cuixa. Arribat el moment el xiquet nasqué sense cap problema, per això s'ha interpretat etimològicament el seu nom com 'el nascut dos voltes'.

Dionis es va casar amb la cretense Ariadna, que li va donar dos fills. Dionis era considerat el déu del vi i del èxtasi místic. Se'l representava com ancià begut o com a jove imberbe, rodejat de sàtirs i de bacants, dónes esbojarrades, posseïdes pel déu. Solia anar coronat d'heura la seua planta juntament amb la vinya. Portava un tirs, llarg bastó adornat d'heura.

Entre els mites destaca l'enfrontament amb el rei Licurgo. Després va emprendre una conquesta a l'Índia i va viatjar a Beocia, d'on era la seua mare, i va introduir les Bacanals, a les quals es va oposar el rei Penteo, que va ser castigat fent que la seua mare Àgave, pressa del deliri, l'estripara viu.