10.L'ANTROPOGONIA.

L'ANTROPOGONIA

EL MITE DE LES RACES.

Hesíode ens relata que la raça dels homes va anar degradant-se fins a la actual. En el famós mite de les races, aquestes se les anomena amb un metall; la primera raça o raça d'or, la segona era la raça de plata, la tercera la raça de bronze, la quarta la raça dels herois o semidéus, i la cinquena i última la raça actual.

Al principi el homes van compartir taula amb els déus i se'ls representava en passatges mitològics com les noces de Tetis i el mortal Peleu.

SOBRE L'ORIGEN DEL HOME I DE LA DÓNA.

Els grecs creien que els primers homes havien sigut modelats del fang per Prometeu i Epimeteu. El primer va treballar i mesclar en el fang abundant èter i van eixir homes previsors; el segon, va emprar poc èter i eixiren homes incapaços de preveure esdeveniments.

Però Zeus, enutjat amb Prometeu per haver-li robat el foc per donar-se'l a la humanitat, va decidir enviar-los la pitjor desgràcia, la dóna. Va manar a Hefest que creara una figura femenina, a partir del fang i després va manar als déus que li atorgaren diverses habilitats i encants. A aquesta dóna se la va anomenar Pandora.

Segons Hesíode els homes vivien lliures de tot tipus de malaltia fins que Pandora obrí l'única caixa que les contenia. No obstant això, li va donar temps a tancar la caixa quan només quedava l'esperança.

Quant a Prometeu, Zeus el va castigar encadenant-lo a una roca en el Caucas, on tots els matins un àguila li mangava el fetge, que li tornava a créixer de nit.

EL MITE DE DEUCALIÓ I PIRRA

Juntament amb la seua cosina i esposa Pirra es va salvar del diluvi amb què Zeus decidí exterminar la humanitat pervertida. Van surar durant nou dies amb una barqueta pel damunt de les aigües, i al desè dia embarrancaren al cim del Parnàs. Llavors consultaren l'oracle, que els digué: "Cobriu-vos el cap i llanceu pel darrere els ossos de la vostra mare". Després de meditar el sentit d'aquestes paraules, arribaren a la conclusió que la seua mare era la terra, i les pedres els seus ossos. Van obeir, i les pedres llançades esdevingueren homes i dónes que repoblaren la terra.

9. APOL·LO I ARTEMIS.

APOL·LO

Altre dels fills de Zeus és Apol·lo, déu sense equivalència romana, nascut junt a Àrtemis de la seua mare Leto, qui fugint de la ira de Hera, solament va trobar refugi per donar a llum en una illa flotant i estèril, anomenada després Delos, 'la brillant'. Tingué molts amors, així va pretendre a la nimfa Dafne, transformada en arbre de llorer just quan el déu estava a punt d'aconseguir-la; amb la mortal Corónide va tindre a Asclepi, déu de la medicina.

Era déu de la bellesa, de la llum, de la medicina, dels oracles, de l'art poètica (junt amb les Muses) i de la música. Se'l representava jove, portant un arc o un arpa en la mà i coronat amb llorers.

Entre els mites destaca el que conta cóm va matar amb fletxes a la serpent Pitó, per la qual cosa es va instal·lar a l'oracle de Delfos, el més conegut de l'Antiguitat.

ARTEMIS

Germana d'Apol·lo, va ser la Diana romana, el naixement de la qual ja hem relatat. És el model de la dóna esquerpa, dedicada sempre a la caça, que va guardar la seua virginitat. Era la personificació de la Lluna. En Roma, Diana era una deessa de la naturalesa, la fertilitat i el part abans d'identificar-se amb la deessa grega. Se la representava amb la túnica curta de caçador, armada amb un arc i fletxes, junt a una cérvola.

El mite fa d'ella una deessa venjativa i colèrica. Així, al gegant Orió, que la va intentar violar, el va matar amb un escorpió, i a Acteó, que l'havia vist nua, el va convertir en cérvol i va fer que sigués devorat pels seus propis gossos.   

8. ARES, HERMES I DIONIS.

ARES

Per la seua part Ares, el Mart romà, era fill de Zeus i Hera i germà de Hefest. Va tindre relacions amb Afrodita i amb dónes mortals. Era considerat déu de la guerra, sobre tot de la més sanguinària i cruel. Se'l representava armat (casc, llança i cuirassa) en un carro de guerra. Li acompanyaven Deimo i Fobo ( el Temor i el Terror).

Els atributs d'Ares eren el gos i el voltor, mentre que els de Mart eren el llop, el pardal fuster i la llança. La seua participació en el mite és freqüent. En la guerra de Troia el va ferir l'heroi Diomedes; també va ser capturat junt a Afrodita en la ret invisible, com ja hem contat.

Mart, a Roma, va ser pare dels fundadors de la ciutat, Ròmul i Rem. Va arribar a formar part junt a Júpiter i el déu Quirino d'una triada de déus que simbolitzava la primitiva societat indoeuropea; el rei sacerdot ( Júpiter), els guerrers ( Mart) i els camperols ( Quirino).

HERMES

Hermes, el Mercuri romà, era fill de Zeus i de la nimfa Maia. Es considerava pare dels Llars, déus de la casa. Era el missatger dels déus homes, mentre Iris és la de les deesses. Era també protector dels caminants i dels lladrons.

El Mercuri romà regia els comerços i les guanys que proporciona. Hermes també s'encarregava de portar les ànimes dels difunts fins el barquer Caront. Entre els seus atributs destaca les sandàlies alades, com viatger, i el caduceu, un bastó amb serpents, en relació a la seua activitat comercial.

En el mite destaca, perquè en el dia del seu naixement va robar el bestiar a Apol·lo. El mite també li atribuïx la invenció de la lira.

DIONIS

Dionis, conegut a Roma com Baco, era fill de Zeus i Sémele. La sua mare va caure fulminada d'un rellampeg de Zeus, però aquest, en el sext mes de gestació va extraure el seu fill de la mare i se'l va cosir en la cuixa. Arribat el moment el xiquet nasqué sense cap problema, per això s'ha interpretat etimològicament el seu nom com 'el nascut dos voltes'.

Dionis es va casar amb la cretense Ariadna, que li va donar dos fills. Dionis era considerat el déu del vi i del èxtasi místic. Se'l representava com ancià begut o com a jove imberbe, rodejat de sàtirs i de bacants, dónes esbojarrades, posseïdes pel déu. Solia anar coronat d'heura la seua planta juntament amb la vinya. Portava un tirs, llarg bastó adornat d'heura.

Entre els mites destaca l'enfrontament amb el rei Licurgo. Després va emprendre una conquesta a l'Índia i va viatjar a Beocia, d'on era la seua mare, i va introduir les Bacanals, a les quals es va oposar el rei Penteo, que va ser castigat fent que la seua mare Àgave, pressa del deliri, l'estripara viu.

7. ATENA, HEFEST I AFRODITA.

ATENA

Atena és la Minerva romana. Conta la llegenda que Atena era filla de Zeus i Metis, i segons un oràcul, si Metis tenia una filla, a continuació tindria un fill que li arrestaria el tron del cel. Així que Zeus per evitar-ho es va tragar a Metis quan estava embarassada. Però en el moment del part, va ordenar a Hefest que li obrira el cap amb un destral, sorgint així una jove completament armada que va conservar la seua virginitat. Atenea és la deessa de la raó i de tota activitat intel·lectual. Va ensenyar a les dónes a teixir i va ser la deessa protectora de Atenas. Portava com atributs, el casc, la llança i l'ègida. El seu animal predilecte és l'òliba i la seua planta l'olivera. La seua participació en el mite destaca perquè va vèncer a Posidó en la seua disputa per la ciutat de Atenes. A Roma formava la Triada Capitolina amb Júpiter i Juno.

HEFEST

El déu Vulcà en la mitologia romana, segons la llegenda, va nàixer sense cap intervenció masculina per despit d'Hera amb Zeus, que havia tingut a Atena sense intervenció d'una dóna. Hefest va ser l'espòs d'Afrodita, encara que el mite afirma que ella li var ser infidel.

Hefest va ser el déu del foc, dels metalls i de la metal·lúrgia. Era l'encarregat de fabricar, amb l'ajuda dels Ciclops, els ralls de Zeus i les armes dels herois. Se'l representava lleig, deforme i coix. El mite més important és el descobriment de l'adulteri d'Afrodita per part d'Helios, que el va informar, i la confecció d'una ret molt enginyosa amb què pogué capturar els dos amants.

AFRODITA

Afrodita, identificada amb la Venus romana, era la deessa de l'amor. La llegenda més famosa sobre el seu naixement, és la que deia que va nàixer dels òrgans sexuals d'Urà, tallats per Cronos, quan van caure al mar i la van engendrar, per la qual cosa, seria la deessa nascuda de les ones.

Esposa d'Hefest, va tindre també relacions amb altres déus i mortals, com la que hem esmenat a dalt. Amb el mortal Anquises va tindre el troià Eneas, heroi romà. Entre els seus atributs, tenim el colom, la rosa i la murta.

El mite més important es quan va ser caçada per Hefest mentre mantenia relacions amb Ares i va ser exposada a la burla de la resta de déus. Venus a Roma, desenvolupava un paper més polític com a mare i protectora de la ciutat.

6. HERA, DEMÈTER I HÈSTIA.

HERA

Hera és l'esposa de Zeus. En Roma es Juno. Mare de Ares (déu de la guerra), Hebe (deessa de la joventut), Ilítia (deessa dels parts) i Hefest, que va ser concebut sense intervenció masculina. Era la deessa protectora dels matrimoni i de la dona casada. En Roma era també protectora dels parts baix el apel·latiu de Lucina. Se la representava amb una diadema real al cap, vara de comandament en la mà i vestidures règies. Se li atribuïa el titot reial, la granada i l'il·liri.

Era considerada com una deessa gelosa i venjadora, i les seues intervencions en el mite estan relacionades sovint amb els seus intents per castigar i perseguir les amants del seu espòs i als fills haguts en aquestes relacions. Així, va obligar Heracles a realitzar els seus famosos dotze treballs al servici del seu cosí Euristeo; en altra ocasió va encomanar a Argos, monstre de cent ulls, que vigilara a Ío, que havia segut convertida en vaca. També va perseguir a Enees en el seu viatge a Italia, per la seua enemistat amb els troians després del episodi del Judici de Paris.

DEMÈTER

Demèter, la Ceres romana, filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, amb qui va concebre la seus única filla, Perséfone o Proserpina. Demèter és la deessa de la agricultura i el seu atribut principal es l'espiga.

El seu únic mite pràcticament és el que la presenta portant una torxa encesa en cada mà buscant a la seua filla per el món després de ser raptada aquesta per Hades, fet que ella ignorava. Aquesta llegenda conta com els déus arribaren a un acord perquè la jove raptada romangués una part del any (la tardor i l'hinvern) amb el seu espòs en el Hades i l'altra part ( la primavera i l'estiu) amb la seua mare en el cel. És una explicació mítica del cicle de les estacions.

HÈSTIA

Hestia era la deessa de la llar. A Roma fou anomenada Vesta. Era la filla gran de Cronos i Rea, i per tant, va ser la primera a ser devorada pel seu pare Cronos. Tot i ser desitjada per altres déus com Posidó i Apol·lo, Hèstia va jurar el seu vot de castedat per Zeus. Segons la tradició grega, Hèstia va ser la inventora de la construcció de cases i la protectora dels sentiments més íntims i profunds, i a més a més d'ella depenia que hi hagués harmonia tant en el matrimoni, com en les cases i les ciutats. Al cap dels anys va acabar portant l'harmonia arreu de l'univers.

Hi havia diversos temples arreu del territori grec en honor a Hèstia, on els ambaixadors estrangers hi trobaven asil i un lloc per retre culte als déus. Alguns dels santuaris dedicats a Hestia més famosos es troben a Atenes, Esparta i Olimpia. Quan alguna polis grega enviava expedicions per colonitzar noves terres, els seus integrants anaven al temple d'Hèstia més proper i hi encenien una torxa que s'havia de mantenir encesa fins a arribar al lloc adequat per fundar la colònia. Aquesta torxa simbolitzava la unió entre la nova colònia i la seva metròpoli. En el cas que s'apagués la torxa s'havia d'encendre mitjançant rituals sagrats en honor a la deessa verge.

5. POSIDÓ I HADES.

POSIDÓ

Neptú en Roma, va ser el déu que exercia el seu domini sobre el mar. La seua esposa, segons el mite es Anfitrite, una nereida, amb la que va tindre a Tritó. D'altra banda, tingué altres molts fills, fruït dels seus romanços, solament que la majoria eren gegants malèfics i violents; així tingué al ciclop Polifem amb Toosa; amb Medusa, al gegant Crisaor i el cavall alat Pegàs. Neptú, per la sua part , segons els romans, tingué dos esposes, Salacia i Venilia. Era déu de llacs i mars, capaç de desplegar tempestes i de provocar terratrèmols. Se'l representa armat amb un trident sobre un carro tirar per animals monstruosos, mitat cavalls mitat serpents. Va competir amb Atenea el domini de la ciutat de Atenes i amb Helios, el Sol, la ciutat de Corinto.

HADES

Hades o Plutó, amo de les profunditats de la terra. La seua esposa es la seua neboda Perséfone o Proserpina, filla de Demèter, a qui va raptar en les planures de Sicília. La seua funció proncipal es la de governar com a sobirà absolut el món dels morts. Es devia evitar pronunciar el seu nom per por a enutjar-lo, d'ací que el cridarem per algun sobrenom com el de de Plutó, que significa 'ric' en grec i amb què va ser conegut a Roma. Aquest sobrenom pareix al·ludir a les riqueses que guarda la terra. Se'l representava obscur, amb els cabells negres i una capa , portant a la mà una clau i un ceptre. Els Cíclops li proporcionaren un casc que el convertia en invisible. Al seu regne, habitaven tot tipus de monstres i déus infernals: Cerber, gos de tres caps, que guardava l'entrada; el barquer Caront, encarregat de passar les ànimes dels morts pels rius infernals; i les Erínies o Fúries venjadores.  

4. ELS DÉUS OLÍMPICS. ZEUS.

ELS DÉUS OLÍMPICS.

Per déus olímpics entenem la segona gran generació divina, es a dir, els fills de Cronos i Rea.

ZEUS

Zeus, pare d'homes i déus, déu del cel i dels seus fenòmens, es troba en el cim. Com ja hem dit era fill de Cronos i Rea, i amb Hera va tindre a Ares i Hefest, entre altres: fruït de les seues numeres relacions il·lícites van nàixer un gran número de déus i alguns herois. Així, es pare de les Muses; amb la nimfa Maya va engendrar Hermes; amb la sus germana Deméter a Perséfone; amb Sémele al déu Dionis; amb Leto a Apolo i Àrtemis, i amb la mortal Alcmena al heroi grec per excel·lència, Heracles.

Es relaciona sobre tot amb els fenòmens, amb la pluja, el rellampeg i el tro. A més, es el déu de l'ordre i de la justícia en el món. Protegeix també als hostes i a l'Estat. Els seus atributs són el rellampeg i l'àguila. A Roma, Júpiter rep els apel·latius de Òptim Màxim. Entre les seues llegendes i mites destaquen les seues aventures extraconjugals, en les quals solia canviar de forma: així, va seduir a Europa transformat en un toro, a Dànae amb pluja d'or.