MITE I MITOLOGIA.
El mite, terme derivat del grec μῦθος, relat o narració, es referix a un tipus de narració, fruit de la imaginació d'un poble, que arreplega fets extraordinaris situats en un passat llegendari que, malgrat el seu caràcter fantàstic, la tradició considerava com versemblant; els mites es relacionen amb tots els aspectes de la vida i l'experiència humanes: es referixen als orígens i naturalesa del univers, als déus i a la humanitat.
D'altra banda, la mitologia s'entén com la serie de relats que constituïxen una part important del patrimoni cultural d'un poble. Així mateix, amb aquest terme al·ludim al estudi científic dels mites.
CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS.
Els protagonistes són en general els déus i herois. Els herois són descendents directes o indirectes d'un déu . Els mites, doncs, van lligats amb la religió, ja que l'existència de déus obliga l'home a adorar-los i honorar-los perquè l'afavoreixin i no se li posen en contra. Altres mites tenen, en canvi, un sentit històric: narren esdeveniments, accions dels homes que van ocórrer suposadament en un passat llunyà i que han estat transmesos per la tradició oral a través dels segles. Encara que moltes vegades la investigació històrica actual hi ha trobat un fons real, la tradició oral els ha embolcallat amb d'altres fets completament fantàstics i sobrenaturals, com la intervenció dels déus.
En un primer moment, els mites van ser creats pel poble, però en les cultures més desenvolupades el mite va caure en mans de sacerdots i poetes. Aquests últims, van crear en les seues obres els grans mites nacionals que han sigut llegits i admirats fins ara en la literatura. Aquesta llavor la van portar en davant poetes como Homer, amb la Ilíada i la Odissea, que narraven la guerra de Troia, i Hesíode amb la Teogonia.
En Roma, tenim a Virgili, amb la Eneida, on l'heroí es Eneas, els descendents del qual van fundar Roma, i a Ovidi amb les Metamorfosis, que es una història mítica des dels orígens fins a Juli Cèsar entorn a transformacions, va crear un manual de mitologia clàssica.
